La Paz i El Camino del Choro

La Paz ens va sobtar pel bullici de gent, busos cridaners i venedors ambulants que hi havia per tot arreu, ja fos de dia o de nit. Al carrer hi venien de tot; sucs, empanades, pa, herbes, sopars, llibres, fotocòpies del goku, ulleres, tallaungles... fins i tot hi havia tipògrafs disposats a redactar les teves cartes.

Desconectar de la ciutat, però, és molt fàcil. A 20km comença el camí del choro, un antic camí inca que s'inicia a 4800m en un clima d'altiplà i baixa fins als 1000m a un clima pretropical.

La ruta va ser increïble. El camí et duia per paratges sorprenents; muntanyes altíssimes, rius caudalosos, boscos d'eucaliptus, paltaners, lianes, flors de colors llampans, papallones... A les nits, vam dormir en cabanes de famílies ue vivien pel camí, completament aïllades de qualsevol poble. Tot plegat, una experiència motl recomenable.

Frase:

Laura i Alba posant en pràctica l'art de regatejar en un comerç:

Laura i Alba: - ¿Cuánto cuesta esto?

Venedora: 15 Bl

Laura i Alba: - ¿Y si compramos dos? -posant cara de pilles i quasi fent l'ullet...

Venedora (sense cor): 30Bl

...marxem? marxem

Anècdota:

Brain training: test d'edat celebral a 5000m d'altitut. Resultat 57 anys. Una de dos, o l'oxigen no ens arribava al cervell, o realment....sí, som molt madures.

Personatge:

Carles

Busquem noi d'uns 30 anys de València, prim, molt prim, alt, rosset, ulls clars, biòleg que treballa amb les taronges, tímid i amable. Siusplau, envia'ns les fotos del Camino del Choro que ja no tenim la camera.

Senyor/a despietat:

Respectem i entenem els costums i la cultura del país, però voldríem comunicar-li que robar la camera a dues noies com a acte de benvinguda a Perú no està bé. Així que, si no es vol identificar, li preguem que deixi la camera sota l'estora aquesta nit i noslatres farem veure que no ha passat res.