sábado, 14 de marzo de 2009

Nord d'Argentina - Quebrada de Humauaca

Un altre món arriba quan et plantes al Nord d'Argentina; cases de fang, teulades de palla, cholas amb els nens carregats a l'esquena, mercat de tot tipus al carrer, carreteres de fang i intransitables-...

En mig de quebrades i cactus gegants, era el lloc idoni per seguir les passes del Lucky Luck i ser unes autèntiques gauches.


Marxem direcció a Bolívia amb un molt bon record d'Argentina.


Frase del dia:

- ¿Los horarios de buses para ir a Villazón? (1a ciutat de Bolívia)
- Sales fuera, ¿vés la plaza? pues 3 cuadras a la izquierda. Allí está Villazón.
En fi, encara se'n riuen de nosaltres.


Personatge: Steve

Un noi desprecupat, tranquil i en tràmit de divorci.
Tot va començar quan a la seva despedida de solter va estampar el cotxe que mantenien amb la seva futura dona. El dia de la boda ella va entrar i va sortir d l'esglesia plorant. L'Steve no ho acabava d'entendre, total, el cotxe era de segona mà... Ara s'han separat. Ella s'ha quedat amb el pis, i ell li està pagant la meitat d'un negoci q tenien. L'únic que li ha quedat és el cotxe, el qual encara està al taller. Amb accords com aquests no fan falta advocats!


Anècdota:

La principal caracteristica q ens defineix és q som unes bocazas.

Episodi 1:
Vam veure un riu argilós q baixava amb força aigua, i nosaltres erre q erre q el voliem travessar. EL guía s'ho mirava i no ho veia clar, però finalment decideix q qui vulgui travessi. Així q ens arremanguem els pantalons i cap dins. Sabeu qui van ser les úniques a qui els hi va arribar l'aigua fins al melic? Efectivamet; a les bocazas.



Espisodi 2:
Arribem a la "garganta del diablo" i presenciem una paret ben empinada i monstruosament alta. Només el guía i dos autóctons més farts de pujar-hi s'aventuren. Les bocazas darrera. Que fàcil és pujar quan no mires el q deixes endarrere! Ara bé, baixant... no és q anessim a poc a poc... és q voliem assaborir les vistes... en fi... bocazas!

2 comentarios:

  1. Bufff..

    Amb només unes quantes setmanes de retard ja puc cridar als cuatre vents que sóc seguidor public d'aquest bloc.

    Espero rebre les llaminadures promeses, sobretot tenint en compte que fins i tot m'he hagut de fer un correu gmail.

    Que vagi tot molt bé, bocazas!!!

    ResponderEliminar
  2. pobre xeeevi....s'ha hagut de fer un correu gmail! i nosaltres sense agraïr-li prou!
    bé, ves-te ficant en forma que ja saps que estas amenaçat!

    ResponderEliminar