La Paz i El Camino del Choro

La Paz ens va sobtar pel bullici de gent, busos cridaners i venedors ambulants que hi havia per tot arreu, ja fos de dia o de nit. Al carrer hi venien de tot; sucs, empanades, pa, herbes, sopars, llibres, fotocòpies del goku, ulleres, tallaungles... fins i tot hi havia tipògrafs disposats a redactar les teves cartes.

Desconectar de la ciutat, però, és molt fàcil. A 20km comença el camí del choro, un antic camí inca que s'inicia a 4800m en un clima d'altiplà i baixa fins als 1000m a un clima pretropical.

La ruta va ser increïble. El camí et duia per paratges sorprenents; muntanyes altíssimes, rius caudalosos, boscos d'eucaliptus, paltaners, lianes, flors de colors llampans, papallones... A les nits, vam dormir en cabanes de famílies ue vivien pel camí, completament aïllades de qualsevol poble. Tot plegat, una experiència motl recomenable.

Frase:

Laura i Alba posant en pràctica l'art de regatejar en un comerç:

Laura i Alba: - ¿Cuánto cuesta esto?

Venedora: 15 Bl

Laura i Alba: - ¿Y si compramos dos? -posant cara de pilles i quasi fent l'ullet...

Venedora (sense cor): 30Bl

...marxem? marxem

Anècdota:

Brain training: test d'edat celebral a 5000m d'altitut. Resultat 57 anys. Una de dos, o l'oxigen no ens arribava al cervell, o realment....sí, som molt madures.

Personatge:

Carles

Busquem noi d'uns 30 anys de València, prim, molt prim, alt, rosset, ulls clars, biòleg que treballa amb les taronges, tímid i amable. Siusplau, envia'ns les fotos del Camino del Choro que ja no tenim la camera.

Senyor/a despietat:

Respectem i entenem els costums i la cultura del país, però voldríem comunicar-li que robar la camera a dues noies com a acte de benvinguda a Perú no està bé. Així que, si no es vol identificar, li preguem que deixi la camera sota l'estora aquesta nit i noslatres farem veure que no ha passat res.

Altiplà de Bolivia - Salar d'Uyuni

Mig perdudes en la vila de Tupiza, i amb molt poques possiblitats de sortir-ne degut als despreniments de la carretera i vies de tren, l'únic mètode per arribar a Uyuni, era per l'Altiplà en un trajecte de 4 dies.

Així que durant aquells 4 dies la nostra família va ser el papa sebastian, conductor; la mama Mercedes, cuinera; i els nostres germans grans, el David, de França, i el Miquel i l'Helena de Catalunya.

Durant el trajecte vèiem llames, vicunyes (corrent amb molt de glamour), i molts llacs de diferents colors amb flamencs. Ens vam arribar a 5000m d'altitut per veure de ben aprop gueishers, ens vam banyar en aigües termals, vam passar per desert de Dalí i molts d'altres paratges increïbles. Finalment vam fer cap al salar d'Uyuni, un perdies la noció dels límits entre la terra i el cel.

Reflexions:

Ja que toquem el tema, voldriem pregutnar, així a indiscreció, si mai hi va haver o hi haura en un futur, quelcom entre vosaltres dos, Helena i Miquel. Preguem resposta a comentaris o si preferiu, en privat als corresponents correus. Ens omplirà d'orgull un sí per compartir tots junts aquesta felicitat. Ja sabeu que nosaltres no ens n'amaguem. Amb molt d'afecte, Alba i Laura.

Dalí, realment ploraves perquè veies allò que tu ja haives plasmat? o tenies molt mal de cap pel mal d'alçada? els homes són tan dèbils...

Personatge: Mama Mercedes

Alguna vegada a la vida pots tenir el provilegi de creuar-te amb un cor amb potes. Aquest, és aquella persona que et prepara el berenar amb tés, llet i mil galetes amb mermelada, et preparara un pa de pèssic recent fet per esmorzar, et fa el millor sopar i dinar de tot el tour, se't presenta amb pancakes acabats de fer al matí plens d'amor. et dona un xupa-xup a mig matí quan encara estàs mig adormit, et dona coca sense esperar res a canvi, i el millor de tot, t'ofereix durant els 4 dies... amor de mami!

Anècdota:

Que no se us acudeixi mai dir que us fa gràcia escoltar música boliviana, quan tens 8h de cotxe cada dia, durant 4 dies, tot per fer-vos els interesats amb la cultura i tal... És extremadament taladradora, pastelona, maxista, repetitiva... defenitivament, no aporta res de bo.

Curiosament, quan portavem la seva música s'escoltava ben alt, i no havia de biaxar el volum en cap moment per fer comentaris del paisatge. En canvi, quan provavem d'escoltar la nostra...

Vam optar per una sana convivència cultural: walkmans amb el nostre repertori de música i la kumbia boliviana de fons.

Nord d'Argentina - Quebrada de Humauaca

Un altre món arriba quan et plantes al Nord d'Argentina; cases de fang, teulades de palla, cholas amb els nens carregats a l'esquena, mercat de tot tipus al carrer, carreteres de fang i intransitables-...

En mig de quebrades i cactus gegants, era el lloc idoni per seguir les passes del Lucky Luck i ser unes autèntiques gauches.

Marxem direcció a Bolívia amb un molt bon record d'Argentina.

Frase del dia:

- ¿Los horarios de buses para ir a Villazón? (1a ciutat de Bolívia)

- Sales fuera, ¿vés la plaza? pues 3 cuadras a la izquierda. Allí está Villazón.

En fi, encara se'n riuen de nosaltres.

Personatge: Steve

Un noi desprecupat, tranquil i en tràmit de divorci.

Tot va començar quan a la seva despedida de solter va estampar el cotxe que mantenien amb la seva futura dona. El dia de la boda ella va entrar i va sortir d l'esglesia plorant. L'Steve no ho acabava d'entendre, total, el cotxe era de segona mà... Ara s'han separat. Ella s'ha quedat amb el pis, i ell li està pagant la meitat d'un negoci q tenien. L'únic que li ha quedat és el cotxe, el qual encara està al taller. Amb accords com aquests no fan falta advocats!

Anècdota:

La principal caracteristica q ens defineix és q som unes bocazas.

Episodi 1:

Vam veure un riu argilós q baixava amb força aigua, i nosaltres erre q erre q el voliem travessar. EL guía s'ho mirava i no ho veia clar, però finalment decideix q qui vulgui travessi. Així q ens arremanguem els pantalons i cap dins. Sabeu qui van ser les úniques a qui els hi va arribar l'aigua fins al melic? Efectivamet; a les bocazas.

Espisodi 2:

Arribem a la "garganta del diablo" i presenciem una paret ben empinada i monstruosament alta. Només el guía i dos autóctons més farts de pujar-hi s'aventuren. Les bocazas darrera. Que fàcil és pujar quan no mires el q deixes endarrere! Ara bé, baixant... no és q anessim a poc a poc... és q voliem assaborir les vistes... en fi... bocazas!

Marc i Josep

Ja fa un mes q ens vau abandonar i encara no entenem el pq. Reconeixem que no lluiem per netedat, però... n'hi havia per tant?

Ens vam adonar de la vostra absència quan, com de costum, a l'hora de sopar, moment de màxima inspiració, vam anar a escriure el diari. Ja l'haviem actualitzat i ningú ens cridava per anar a sopar. Aquella nit ens vam haver d'acabar els Pepitos. Va ser una digestió pesada.


Trobem a faltar les partides al continental, les fotos tripode, sentir les ansies de menjar, els moments samurai, els nostres sherpes....


Prometem que ens acabarem el puré amb frankfurt, aceptem arròs blanc amb tonyina. No ens queixarem si fa vent i plou xirimiri, i prometem portar la cantimplora plena.


Us hem comprat una tarrina gran de dulce de leche, unes palmeres de la tia Maruca, i una bossa gran de Stilkers. Serà suficient? Ah! I un kg de pa d'un lloc q la toca!!


En fi! Només esperem que aquestes notes de perdó q us enviem amb les flautes de canya us arribin a tocar el cor:

"Vola, vola, eixiu, eixiu......"

Valle de la Luna

Deixem enrere el Villarrica, Santiago, Mendoza, i desprès de 1.400 km i incontables hores de viatge ens plantem a St. Agustín del Valle (Valle Fértil pels autòctons).


Com q l'endemà ens haviem d'aixecar ben d'hora per
anar a Ishigualasto decidim iniciar-nos en el món del tango a les 12 de la nit. Ja se sap, lo important és dormir un múltiple de 3h.
Bé, desprès de la foto quedem q ha quedat prou clar el glamur q desprenem. Només falta q ens imagineu en un espai adecuat, bona vestimenta i tot quedarà solucionat.


Te'l miris com te'l miris, el P.N. d'Ishigualasto és impressionant. Per fer-ne una idea és entre un Gran Cañón i un Desert D'Utah.



Es poden visualitzar les 3 etapes de l'era Mesozoica, bla, bla, bla.... i un prrrr ben oportú just quan el guia havia callat. Vale... Ho confessem, ningú més va riure, però... era un matí difícil.


En acabar el tour el bus ens va deixar junt amb uns quants companys en un garito de mala mort. Vam esperar amb fe l'arribada d'un bus durant més de 4h. L'atzar va jugar al nostre favor; ens vam unir amb un grup de gent molt maca amb qui vam compartir riures, jocs de cartes, mates, massatges, i inclús ens vam aventurar a ficar-nos en mans d'un d'ells q era estilista per fer-nos un canvi de look.


Frase:

- Os voy a enseñar a bailar tango en una hora y media. Ah!! bueeeeeeno!!!
- Te vas a acordar de lo q le hace un madrileño a un catalan. -Deia tot tallant-nos el cabell.

Broma del Pare: Esto es el Valle de la luna? Porque el verano pasado estube allí y no es asi.


Anècdota:

Entrem en un super mercat i ens confonen per la filla del propietari de la cadena i l'amiga de la filla. Si, ens aprofitem de la situació i ens colem a la cua de la caixa per minusvàlids. Per què treure'ls-hi la il·lusió? El caixer cofoi per tenir el privilegi d'atendre'ns i nosaltres... no perdiem el bus.

D'acord... no tenim cap mena de cor.


Personatge: Pare i Fill

Un bon dia Fill d'uns 35 anys va a casa de Pares i diu:
- Me'n vaig a Argentina un mes i mig.
Pare diu:
- Puc venir amb tu? - Mare li fa gràcia la broma. Pobre home, ja xoxeja.
Fill diu:
- Bueno, vale...

A partir d'aqui comença un llarg exercici d'adaptació.

El Pare s'ha de menjar hores i hores de bus, el no saber on dormirà l'endemà, el que no el deixin entrar als Youth Hostels...

Fill ha d'apendre a lligar amb el seu pare al seient del costat, a aguantar estoicament quan el seu pare fa una broma i ningú riu, a tranquilitzar-lo quan s'esvera pel mal funcionament del país, a dissimular quan el seu pare li fa propaganda entre les noies del tour, etc.

Per la bona parella q fan, per vencer les distàncies i pel bon humor amb q es prenen el viatge!

PUCÓN I EL VOLCÀ DE VILLARRICA

Ens aixequem a les 5 del matí amb el proposit de pujà el Villarrica, un dels volcans més populars de Chile.

Ens reparteixen l'equip complet per poder pujar el volcà. Un cop posat ens adonem que, o bé pertanyia a una antiga explotació minera de carbó i/o a l'equip d'astronàutes que va arribar a la lluna al 1969.

Aconformats amb la nostra imatge, ens arrenglarem com els 7 nans i pugem tot cantat d'alt del cim amb el cor alegre! Pugem per roques volcàniques i glaceres amb grampons, i de tant en tant, ens inventem una caiguda accidental per posar en pràctica perillosament l'ús del piolet en cas d'emergència. Pobra Blancaneus! Se li encongeix el cor nomès veure'ns caure! (sí..., tenim molt d'estil!)

Fem cim enmig d'una boira de sofre, però en algun moment, el volcà ens dóna tregua i ens permet veure el cràter. Blancaneus, el que t'has perdut!

Si no anàvem prou sexys, ens vam lligar una espècie de...faixa-amortiguador al cul per fer descens per tobogans de neu. Increïble!

Frase:

Qué más bello hay que el desorden del orden natural.

Personatge:

Dedicat a tots aquells que ens fan fotos quan estem espatxurrades a les roques, fotos i videos quan fem autostop. Aquells que ens demànen si ens poden fer una foto mentre juguem a cartes, pels que no. Aquells que desprès de tirar-nos una foto amb la nostra càmera, aprofiten per fer-ne una amb la seva. Aquell pare que ens tira una foto i diu que és pel seu fill. Pels que ens demànen de fer una foto quan ja ens n'han fet una d'amagat. Pels que dissimulen i pels que no.

A tots ells, us volem dir que... La Lonley Planet no ens recomana!

Anècdota:

Quan la nit està clara és irresistible pretendre comptar cada una de les estrelles del cel. Com si l'espectacle no fos prou, una llum inmensa va il·luminar tot el cel deixant un rastre de llums verdres que semblava no apagar-se mai.

Ens vam quedar amb un silenci quasi incrèdul. Potser és la màgia d'allò que és fugaç, que té un encant inolvidable.

Bariloche - PN Nahuel Huapi

Bariloche, capital de la xocolata artesanal, voreja l'inmens llac de Nahuel Huapi que es troba dins del mateix parc nacional.

Desrpès de molt pensar-ho, ens autoconvencem d'empendre una ruta en circuit d'alta muntnya de 5 dies nosaltres dos soles.

Vam fer camins angostos, grimpades per muntanyes rocoses, tarteres empinadúissimes i infinites, passarela de roques...poc estables. Vam comencar a baixar un riu saltant de pedra en pedra. Vam acabar de peus a l'aigua, i pq no dir-ho, de cul tb.

De tant en tant, ja ens adonàvem que no era trivial, però estàvem disfrutant. Fins que ens vam trobar amb un salt d'uns 10 m en picat. D'acrod, era hora de rectificar. Ens havíem equivocat de camí. Descaradíssim.

Així que a partir d'un mapa cartogràfic macarronic i l'orientació de la inminent posta de sol, vam decidir pujar muntanya a travès. Quin error més gran! Resumint-ho, vam fer de porc senglar.

Desprès de 4 h de patiment (sense compartari-ho per no desanimar l'una a l'altra), ni fer aturades per fer un gop d'aiguam, ni queixar-nos, vam arribar, gràcies a a llum de la lluna plena al laguna C.A.B.

Vamos! Sort que el lloc era increïble! I vam poder acabar pensant, que potser havia valgut a pena i tot!

Frase:

What does not kill me, makes me stronger

Anècdota: L'australià de la Lonley Planet

Volem saludar efusivament a l'australià que ens estem creuant constantment des del principi del viatge, ja sigui al bus, refugi, caminant, i fins i tot a la mateixa carretera fent autostop. Fins la propera!

Personatge: El pastor evangelista

Semblava que seria complicat creuar cap a Chile fent autostop però ens vam trobar el pastor i el ens va obrir es protes del seu cotxe (i del cel tb). Durant les 4h de viatge vam estar compartint història, anècdotes, prespectives, experiències... Havia estat de misioner en pobles indigenes, ens va explicar històries per no dormir de la frontera d'EEUU. Ens va endinsar una mica més a la història i societat d'Argentina. Tot intressantíssim! i el més important, el bon cor i bondat que desprenia.

No ens va deixar a Osorno, fins que no havia buscat un bon alotjament, amb bona gent i amb un barri ben segur. Finalment ens vam despedir i conclogué amb un: Que el señor os bendiga al qual vam respondre amb un gràcies. Què s'espera d'això?