PUCÓN I EL VOLCÀ DE VILLARRICA

Ens aixequem a les 5 del matí amb el proposit de pujà el Villarrica, un dels volcans més populars de Chile.

Ens reparteixen l'equip complet per poder pujar el volcà. Un cop posat ens adonem que, o bé pertanyia a una antiga explotació minera de carbó i/o a l'equip d'astronàutes que va arribar a la lluna al 1969.

Aconformats amb la nostra imatge, ens arrenglarem com els 7 nans i pugem tot cantat d'alt del cim amb el cor alegre! Pugem per roques volcàniques i glaceres amb grampons, i de tant en tant, ens inventem una caiguda accidental per posar en pràctica perillosament l'ús del piolet en cas d'emergència. Pobra Blancaneus! Se li encongeix el cor nomès veure'ns caure! (sí..., tenim molt d'estil!)

Fem cim enmig d'una boira de sofre, però en algun moment, el volcà ens dóna tregua i ens permet veure el cràter. Blancaneus, el que t'has perdut!

Si no anàvem prou sexys, ens vam lligar una espècie de...faixa-amortiguador al cul per fer descens per tobogans de neu. Increïble!

Frase:

Qué más bello hay que el desorden del orden natural.

Personatge:

Dedicat a tots aquells que ens fan fotos quan estem espatxurrades a les roques, fotos i videos quan fem autostop. Aquells que ens demànen si ens poden fer una foto mentre juguem a cartes, pels que no. Aquells que desprès de tirar-nos una foto amb la nostra càmera, aprofiten per fer-ne una amb la seva. Aquell pare que ens tira una foto i diu que és pel seu fill. Pels que ens demànen de fer una foto quan ja ens n'han fet una d'amagat. Pels que dissimulen i pels que no.

A tots ells, us volem dir que... La Lonley Planet no ens recomana!

Anècdota:

Quan la nit està clara és irresistible pretendre comptar cada una de les estrelles del cel. Com si l'espectacle no fos prou, una llum inmensa va il·luminar tot el cel deixant un rastre de llums verdres que semblava no apagar-se mai.

Ens vam quedar amb un silenci quasi incrèdul. Potser és la màgia d'allò que és fugaç, que té un encant inolvidable.